El boom economic de Western Australia es degut al sector emergent de la mineria. Es comenta que WA es la nova California, parais de nous rics. Tot i que els que realment es forren en aquest estat, no son les empreses mineres (perque ja ho estan de forrades) sino les petites empreses d’investigacio de nous territoris d’explotacio minera. Diguem que aquestes empreses escullen un determinat punt de l’Outback i rastregen per trobar qualsevol mineral, ja sigui ferro, or, niquel…Es el cas de dues empreses per les que treballen dos espanyols que coneixem. El Modus Vivendi d’aquests treballadors és molt dur. El sistema de treball utilitzat és l’anomenat “Fly in, fly out”, degut a la distancia de les zones remotes a investigar. La única manera d’arribar-hi es amb avioneta o, probablement en un 4x4 ultraequipat amb tot allo inimaginable per no quedar tirat enmig del no res. Com que ni els treballadors ni les empreses, moltes ganes d’aventura no tenen, opten per moure’s en avioneta.
Hi ha dos tipus de torn de treball: 9 dies seguits treballant 12 hores diaries i 5 de vacances, o bé, 3 setmanes (crec que 8 hores diaries amb caps de setmana lliures) i una de vacances. Evidentment, amb aquest tipus de vida, no es pot tenir familia i dificilment, parella. És una feina perfecte per una temporada perquè permet guanyar molts diners en poc temps, però res més.
Els treballadors acostumen a ser purs miners, conductors de camions, enginyers i geòlegs. Viuen en casetes preconstruides en el no res i a on disposen, bàsicament, d’un bar i un gimnas.
Ens comentaven els dos colegues espanyols que el primer dia que van arribar, van ser informats dels perills de l’Outback. En resum, de les 10 especies de serps mes mortiferes del mon, 7 conviuen amb els nostres estimats miners. Tenen prohibit sortir dels camins marcats i han de parar especial atencio a les zones de gespa (tenen gespa!) per la tarda perquè aquests animalons també els agrada prendre la fresca. En breu aconseguirem fotos d’aquests indrets i les mostrarem a Flickr.
La demanda d’enginyers i geòlegs és increible, fins al punt de que gairebé tots ja són overseas. A més, hi ha empreses de recursos humans dedicades exclusivament a la mineria. Algú s’anima?
2 comments:
Si només fossin 7 tipus de serp verinoses... però un reportatge em va fer agafar cangueli a Austràlia en general. Reis meus, allà teniu la granota més mortífera, el mosquit més cabró, aranyes assassines, llengardaixos verinosos, tortugues liles amb punxes, rates de la mida d'un gos.... si ja amb les bestioles de les vostres fotos del flickr vaig haver d'anar a fer caca! i ja no parlem del que et trobes dins de l'oceà, que aleshores la llista es fa interminable!
Em sembla que si volgués fer calers ràpids abans me n'aniria a una plataforma petrolífera al mar del nord, o a esbudellar salmons a Noruega, que també paguen la hòstia...
Compte amb les bestioles!!!
Eeeps nanus!, sóc un matat de la informática (anava a dir un hacker del ciberespacio, però no m'escau). Després de dues setmanetes escrivint leave your comments i barallant-me amb els passwords i parauletes tipus, naicaZ, zxyhl, bRoomt..., he aconseguit burlar totes les traves del Sr. Google. Resulta més facil accedir al Pentágono (fortaleza inexpugnable) que no pas al vostre blog, blogg o block. Bé, aconseguit el meu repte (reconec que hi he dedicat dies, però no hores) aquí us deixo el meu comentari:
En general, molt bó.
Salutacions d'un Burru Català
Post a Comment