Monday, March 31, 2008

Aborígenes Australianos


Como muchos ya sabréis el Gobierno Australiano este febrero del 2008 pidió perdón a todos los Aborígenes, por todo el mal causado durante la colonización de Australia a finales del siglo XVIII. Pero que mal causado?!!!
Nadie explica que fue lo que ocurrió exactamente. Se puede leer algo sobre la Generación Robada, pero muy por encima. Pongamos detalle a la historia.
La Generación Robada, como bien se puede entender por el nombre, se trata del robo de todos los niños aborígenes desde principios del siglo XX hasta los años 60. Se los llevaban de los pueblos para entregarlos a familias blancas o instituciones, para su integración!?.
No explican lo que les decían a las familias de aborígenes robadas, decian que se los llevaban para darles una educación, y que volverían. Pero entonces, nunca nadie volvió.
A los que les tocaba irse con familias blancas, normalmente niñas, se convertían en esclavas de matronas blancas. No les daban prácticamente sueldo, se encargaban de todo el trabajo de la casa y como os podéis esperar, la escuela ni la veían. Tampoco a sus familias, ni sus pueblos, se quedaban totalmente solas y perdidas en un mundo de blancos. Las familias les decían que eran uno más, pero el trato recibido era peor que al del perro. Muchas no tenían ni habitación, y la que tenían era peor porque tenían que aguantar las visitas nocturnas del patrón blanco.
Los hijos mestizos fruto de blanco con aborigen, no podían ser criados por aborígenes, así que se los volvían a robar y se repetía el drama otra vez.
A los que se los llevaban a Instituciones, orfanatos normalmente llamados, podían ir a la escuela. Pero pasaban hambre y se les trataba sin ningún tipo de cariño. A no ser que el cariño viniese por parte de algún profesor/a blanco aprovechándose de su ingenuidad.
Así crecieron, avergonzados de su raza y humillados desde niños. Perdieron sus tierras, cultura, familia y orígenes, que ahora tratan de reencontrar.
En Australia hemos podido observar que es un tema tabú, los descendientes de los colonizadores se sienten avergonzados por lo que sus antepasados llegaron a hacer.
Hoy en todas las ciudades pueden verse aborígenes en las plazas bebiendo, totalmente perdidos. Sin identidad.
Los que regresan a su lugar de procedencia viven una vida más en concordancia a sus tradiciones y cultura. Vuelven a estar y a ser lo que quieren, pero esta vez sin complejos de ser lo que son.

Thursday, March 27, 2008

L'anima Kangaroo

Com ja vam comentar anteriorment, Australia esta plena, replena, petada de cangurs! Son una meravella d’animals, es ben relaxant veure’ls menjant herba, es com si estiguessin meditant. De ben segur que si fossin humans serien budistes (mes ben dit, budistes no invadits per xinos, perque despres del que esta passant…).

Els cangurs dificilment es veuen en ple dia. No tinc ni idea d’on s’amaguen, pero quan el sol es pon o a la matinada, surten a manades. Aixo si, han de ser zones que no estiguin explotades. Alla on hi ha vaques i ovelles, els cangurs ni s’hi acosten.

Tot i que el cangur es un animal inofensiu, es el causant de moltes morts a les carreteres. En el nostre viatge al sud per Setmana Santa, vam veure centenars de creus amb flors a les carreteres. El nombre de morts a les carreteres es molt elevat. L’any passat van morir 117 persones a WA en zones rurals i 86 en zones urbanes, es a dir, basicament a Perth. Si tenim en compte que nomes som 1.7 milions d’habitants a Western Australia, la xifra de morts es considerable. Les raons principals son l’alcohol i els cangurs.

La gent de zones rurals no veuen i condueixen, diguem que condueixen bebent. Es increíble… Una ma el volant i a l’altra la VB, Crown, Little Creatures o qualsevol altra cervesa. Crec que es per aixo que tenen canvis automatics!

Els cangurs son un perill potencial de nit. Es veu que se senten atrets per les llums i salten directes cap als cotxes. La reaccio natural es el cop de volant i posterior esclafada a l’eucaliptus mes proper. Solucio: a l’outback no hi ha cops de volant, tot es recte. Per aquesta rao, el 90% dels cotxes i camions tenen un toro al davant per deixar trinxat qualsevol esser que es creui per davant. Inclus els nengs aussies amb els seus tunnings en tenen. I n’hi ha que tenen inclus paella protectora al vidre pels possibles trossets que puguin saltar resultat de l’impacte. En fi, les seguents imatges ho deixen prou clar…

Cangur mascle Kaput
Kaput i la nostra Frangi al fons
I per acabar, Kangaroo World Boxing Championship!!!



PD. La nostra furgo no te canvi automatic.

Wednesday, March 26, 2008

Animals d'importacio

Cangurs, serps, dofins, taurons, tortugues… Tots ells son animalons autoctons de les antipodes. Desde que els colonitzadors van trepitjar aquestes terres, han anat apareixent noves especies animals que s’han adaptat al medi posant inclus en perill els animals que porten segles vivint per aqui.

En concret, hi ha tres especies que em criden molt l’atencio. Per una banda, tenim la guineu, molt probablement d’origen britanic. La possible explicacio del com va arribar aquest animal aquí, crec que es força senzilla. Diguem que un fanatic caçador de guineus, va emigrar a mitjans del segle passat i veient lo avorrit que era caçar cangurs, va decidir portar el hobbie que solia tenir a Yorkshire quan sortia a caçar guineus amb els seus gossos a llom del seu lluent cavall. La naturalesa va ser prou rapida i abans de matar totes les seves preses, aquestes ja s’havien reproduit. Avui dia es un greu problema perque s’han adaptat de manera increible i la unica manera de controlar la poblacio es enverinant-la amb un veri selectiu (Fox baits).

La seguent especie es encara mes curiosa: camells. El nord Australia esta reple de camells. Em pregunto com pebrots i quin sumbat va decidir emportar-se com a minim dos camells cap a les antipodes desde terres tan distants com el Nord d’Africa, Orient Mitja o algun que altre indret d’Asia. I dic dos, perque desde la meva ignorancia genetica, crec que no es possible creuar un camell amb cap altra especie (cavall/camell, camell/cangur, emu/camell???).

La tercera especie que em ve al cap es el burro. Em pregunto si sera Catala. En tot cas, ho deixo per la vostra imaginacio…

Sunday, March 16, 2008

El perla i la torrada

Nova aventura aussie protagonitzada pel nostre estimat Perla i les seves benvolgudes torrades matineres replenes de margarina i Vegemite.

L’ingredient desconegut es una mena de caldo concentrat gallina blanca (a l’estil Vovril) que els oz’s acostumen a menjar amb torrades. Diguem que pels aussies, seria l’equivalent a la nostra estimada Nocilla, a la crema de cacauet dels yanquis o al caviar Kalles dels suecs. En resum, una guarrada infame.

Doncs be, el nostre perla es va preparar una de les seves moltes torrades vegemiteres matineres. Com que te 400 idees al cap i 2000 per ser procesades tot seguit i amb desordre, va oblidar la torrada a la torradora, que degut a l’us ininterromput de l’aparell, ja no s’atura de manera automatica.

Jo (el mascle dels Jattebras), em trobava tallant uns panels al laboratori amb l’ajuda de Nicholas, the little dolphin, fill de l’amo (el nano apareix de tant en quant a la feina i ens ajuda amb molt d’interes). De cop, vaig aixecar el cap i vaig veure el nano, futur de l’empresa, envoltat d’una boira espessa. “Fire in the lab!” El vaig agafar cagant osties, vam sortir del lab i llavors va sonar l’alarma. Vam obrir totes les portes i vam aconseguir que es ventiles el laboratori i la cuina. Pero el fum seguia sortint d’algun lloc. Finalment, despres de comprovar el sostre, el cuadres electrics, compressors i maquines diverses, ens vam adonar que aquell fum negre venia de la torradora.

La Cris i el petit dofi estaven a fora esperant a veure les flames o a que l’edifici s’esfonses directament. Vam treure la carbonilla de la torradora i un cop el fum es va esfumar, la perla assassina va entrar de nou per la porta. Ignorant el que havia passat, va exclamar que feia pudor a torrada cremada…

I com el porquet de la Warner Bross solia dir, “No se vayan todavía que aun hay mas!”. To be continued…

Wednesday, March 12, 2008

Lluny


Avui em dono compte de que estem lluny de casa. L'Uri esta a Melbourne amb els McCormick i jo m'he quedat a l'oficina soleta.
En aquests casos aprofitaria per trucar a la penya i fer unes "rises", pero clar alla son 8 hores mes, per tant quan jo treballo tothom dorm. Es a dir tots esteu sobant ara mateix. Quin rotllo!
Despres em queda escriure un e-mail, pero clar, ententc que no es el mateix i tampoc es pot tenir una conversa. Aixi que pocs son els que reponen.
A Suecia no em passava, i es que estar amb una diferencia horaria tan bestia es nota i molt.
Nomes vull que sabeu que ens enrecordem molt de tots.
Ja em coneixeu, a vegades soc una pamfila, je je je!
Be, avui no em queda mes remei que treballar :(

Friday, March 7, 2008

Que es aixo???

En un intent de sentir-nos mes acompanyats o llegits, a veure si aconseguim que la vostra curiositat us empengui a respondre la pregunta: Que es el que apareix a la foto?

Animeu-vos, podeu guanyar un fabulos gallifante cibernetic (prometem enviar-lo). La proposta es gratuita i no cal que l'envieu a 10 amics per a que es compleixi el vostre desig (si es que en teniu algun).

Una pista??? L'hem comprat en un super.

Soy minero!!!

El boom economic de Western Australia es degut al sector emergent de la mineria. Es comenta que WA es la nova California, parais de nous rics. Tot i que els que realment es forren en aquest estat, no son les empreses mineres (perque ja ho estan de forrades) sino les petites empreses d’investigacio de nous territoris d’explotacio minera. Diguem que aquestes empreses escullen un determinat punt de l’Outback i rastregen per trobar qualsevol mineral, ja sigui ferro, or, niquel…

Es el cas de dues empreses per les que treballen dos espanyols que coneixem. El Modus Vivendi d’aquests treballadors és molt dur. El sistema de treball utilitzat és l’anomenat “Fly in, fly out”, degut a la distancia de les zones remotes a investigar. La única manera d’arribar-hi es amb avioneta o, probablement en un 4x4 ultraequipat amb tot allo inimaginable per no quedar tirat enmig del no res. Com que ni els treballadors ni les empreses, moltes ganes d’aventura no tenen, opten per moure’s en avioneta.

Hi ha dos tipus de torn de treball: 9 dies seguits treballant 12 hores diaries i 5 de vacances, o bé, 3 setmanes (crec que 8 hores diaries amb caps de setmana lliures) i una de vacances. Evidentment, amb aquest tipus de vida, no es pot tenir familia i dificilment, parella. És una feina perfecte per una temporada perquè permet guanyar molts diners en poc temps, però res més.

Els treballadors acostumen a ser purs miners, conductors de camions, enginyers i geòlegs. Viuen en casetes preconstruides en el no res i a on disposen, bàsicament, d’un bar i un gimnas.

Ens comentaven els dos colegues espanyols que el primer dia que van arribar, van ser informats dels perills de l’Outback. En resum, de les 10 especies de serps mes mortiferes del mon, 7 conviuen amb els nostres estimats miners. Tenen prohibit sortir dels camins marcats i han de parar especial atencio a les zones de gespa (tenen gespa!) per la tarda perquè aquests animalons també els agrada prendre la fresca. En breu aconseguirem fotos d’aquests indrets i les mostrarem a Flickr.

La demanda d’enginyers i geòlegs és increible, fins al punt de que gairebé tots ja són overseas. A més, hi ha empreses de recursos humans dedicades exclusivament a la mineria. Algú s’anima?

Tuesday, March 4, 2008

Com saber si estas a Australia



- Despres de 2 mesos segueixes mirant als dos costats de la carretera abans de creuar, encara no saps mai per on venen el cotxes.

- Et saluda la gent pel carrer encara que visquis en una ciutat de 1 milio i mig de persones.

- Una Barbacoa, anomenada BBQ, per setmana es quotidia.

- Caminar descalç pel carrer ja no ho veus de marrano, simplement normal.

- Pagues 7 dolars australians (4,20 Eur) per una birra i ho trobes economic.

- Dius “bloddy” per maleit, “mate” per tio, “no worries” per tranqui no passa res i “Haw a ya” per que tal com va.

- Els surferos porten metxes rosses.

- L’aire acondicionat el veus com un article de primera necessitat.

- Surts de treballar corrents perque a les 5.30 totes les botigues tanquen, aixo si, els diumenges moltes tambe obren.

- 100 dolars en realitat es diu “hundred bucks”.

- Els bitllets son resistents a l'aigua i es impossible trencar-los.

- Les hawaianes no son moda, fa temps que tothom en te un parell de cada color.

- Beure birra en un “Stubby Holder” es la millor idea australiana.

- Sopes a les 7 de la tarda creient que ja es al vespre.

- Anar a la platja 3 cops per semana no es res destacable, a no se que sigui amb una BBQ.

- Conduir canviant de marxa amb la ma esquerra i l’intermitent amb la dreta, es tot un repte pels teus reflexes.

- Cucaratxes i mosques colloneres everywhere.

- Hi ha mes canguros que persones.

- No es que les jovenetes estiguin totes embarassades, sino que portar vestits de premama esta de moda.

- Europa es basicament Italia, i d’alla venen els fantastics cafes que et pots demanar a tot arreu.

- El chorizo , “spanish choriso”, el fregeixen!

- Ara a les ulleres de sol son “sunnys” i el pijama “nighty”.

- La begudes alcoholiques es compren en licoreries i sovint sense baixar del cotxe (Drive In).

- Les caixeres de supermercat sempre et col.loquen la compra en bosses.

- I per acabar, tens la sensacio que ningu es d’aqui.

Monday, March 3, 2008

Mobiliari urba mobil

Les nostres passejades per la nostra estimada Freo (de Fremantle, al Sud de Perth) tenen, des del dia que vam aterrissar en aquest continent, un cert elicient ben especial. Es tracta del mobiliari urba mobil: avui hi es, dema potser tambe, pero probablement l’altre ja no hi sigui… Es fascinant, i sovint ens preguntem que cony hi fa aquell objecte en aquest determinat indret.

Sovint algu l’arrossega, pero el 90% dels cops, es troba abandonat esperant que algun assalariat amb el carrec de “Trolley Hunter” o cacador (no de caca, sino d’escopeta… Coi de teclat #*@#$%!!!) el reculli penjat d’un arbre, enmig d’una cruilla o davant d’un banc. Tant se val on sigui, pero la llei urbana diu que mai no hi pot haver un carro davant d’un supermercat. Impossible.

La veritat es que el que consideravem un vulgar acte vandalic, ha passat a ser una anecdota diaria inclus amb certa gracia. La gracia esta en imaginar-se quin energumen portaria un carro d’aquests, per exemple, uns 200 metres sorra endins fins a la vora del mar. Nomes hi trobem dues explicacions: alcohol o odi. O el vandal s’ha inflat a cerveses i s’ha vist capac d’empenyer el maleit carro fins a l’Indic o be odia al pobre cacador de carros. Si jo fos cacador, l’ultim lloc a on voldria trobar un carro, seria a la voreta del mar… (hem decidit que en breu farem col.leccio de fotos de trolleys urbans. No patiu que si la fem, la podreu seguir de bon grat)

Quan ens vam adonar de la gran quantitat d’unitats abandonades, vam veure clar el negoci del futur. Que burros aquests Ozys!!! I no deuen saber ni que existeix l’artilugi del bloqueig amb monedeta! La nostra idea de possible business va perdre forca quan vam veure que el sistema ja l’estava utilitzant una cadena de supermercats de tamany mitja (aquesta idea podria ser molt millor).

I ara, la pregunta pel lector:
Per que les grans cadenes de supermercats no utilitzen el mateix sistema?
Resposta Jattebra:
1.- Anuncis mobils gratuit. Propaganda subliminal: “Un altre del Coles, i un altre, i un altre… Uala! Un del Woolworths!”. De l’IGA (el de la monedeta) no en parla ni hi pensa ningu, segur que algun pallus europeu va arruinar part de l’estrategia aussie
2.- Es creen llocs de treball. Com mes oferta de piltrafilles, mes demanda de Trolley Hunters…

En fi, mai no m’hagues pensat que podria parlar tant d’un tros de ferralla...