Thursday, February 28, 2008

El Perla

El nostre jefe es un perla. Diguem que ja ens ha muntat unes quantes performances dignes de “camara oculta”. On coi han amagat la camara???

El paio te una manera de treballar difícil de seguir, pero diguem que tot es questio d’acostumar-s’hi. L’altre dia, com molts altres, em va venir i em va preguntar si estava preparat “for a ride”. L’expressio “for a ride” en el seu diccionari vol dir pujar al seu Jeep Wrangler de macarro i anar a donar una volta sense cap desti clar. Un dia pot ser anar a veure un possible negoci, un altre a un posible client fent-nos passar per un dels seus clients i fins i tot un dia, em va plantejar anar un dissabte a remenar les escombraries de la competencia a veure quin cony de materies primes utilitzen… En fi, pura Ciencia Ficcio…

L’altre dia, en un d’aquests rides, vam pujar al jeep i vam anar a un nou desti desconegut (jo ja no pregunto, m’agraden les sorpreses). Jo no pregunto i ell tampoc m’ho explica (li deu agradar que em sorprengui). Perdo, si que vaig preguntar, li vaig preguntar si em posava roba de carrer o anava amb el mono de feina.

De sobte tot conduint amb el mono de feina, cop de volant a l’esquerra i parada gairebe d’emergencia en estacionament prohibit a una gasolinera/taller mecanic a l’estil Mad Max. L’home baixa del vehicle i m’indica que torna en breu. I aixi es, en breu torna i em convida a coneixer l’amo del taller. Diguem que no hi havia un pam de terreny que no estigues embatumat d’oli o no hi hagues escampall de peces per tot arreu.

Steve, l’amo del taller/gasolinera, em va mostrar totes les maquines del taller. L’elevadora pneumatica, una rampa especial, eines a dojo, etc. Jo vaig entendre (li vaig llegir la ment al perla) que havia de seguir el joc, aixi que vaig intentar semblar un mecanic professional (no pels meus coneixements si no pel mono que duia). “Company (o “mate”) t’asseguro que aquí tindras clientela fixa per tota la teva vida” em va insinuar tot mostrant-me un $ brillant a les seves pupiles (jeje).

Un cop ens vam despedir i va acabar l’obra de teatre, el perla em va explicar les seves intencions: vol muntar un laboratori de pintura en una gasolinera. Increíble. La venta de gasolina pagaria el lloguer, aixi que tindriem un local gratis per fer la nostra. I no nomes aixo, aprofitant que la zona es una zona Chic, voldria crear un club de families Porsche que pagarien una taxa per tenir serveis basics de manteniment dels seus Cayennes i Hummers amb servei de cafes i diaris. I ma mare despres diu que jo soc un iluminat! Jo soc un puto amateur al costat del perla!!!

El pobre Steve el mecanic es va quedar amb la idea que algu continuaria el seu negoci que tantes alegries i disgustos li havia donat al llarg de la seva vida. Si ell sapigues…

Malgrat tot, diguem que el jefe es molt bon tio i es porta molt be amb nosaltres, que al cap i a la fi es el mes important. Ja ens agradaria que tots els perles mundials brillessin tant o tan poc com ho fa el nostre McCormick.

Wednesday, February 27, 2008

Beleza!


El fet d’estar lluny de casa fa que estiguem preparats per noves experiencies continuament, i si no les tenim, anem nosaltres a trobar-les. D’aquesta manera es com vam anar a parar a la nova activitat extra-escolar a la que ens hem apuntat. Escola de Batucada!

Tots estareu pensant, on van aquests dos flipats a fer Batucada a l’altra punta del mon. Doncs si!

Ahir vam comencar les dues primeres hores de classe. Ens van ensenyar a tocar 4 instruments diferents: tamborim, agogos, repiniques i una especie de cilindre amb pedres dintre. L’ostia! A la classe erem 6, tots australians clar, aixi que tambe fem classes d’angles a la vegada. Encara que com el que toquem no sembla musica, fem un sorollot que espanta, i portem taps a les orelles, es dificil entendrens. Pero ens va encantar de totes maneres!!!

Mira que l’Uri i jo creiem que teniem el ritme a la sang i vam esbrinar lo dificil que era traspassar aquest sentiment a un material inanimat, diga-li instrument.

Aixi que seguirem a la classe dels beginners durant un bon temps, sentint-nos frustrats fins que aprenguem a ballar, cantar i vibrar amb els instruments.

Sunday, February 24, 2008

El gegant Ozy


Ozy o aussie és un terme utilitzat pels australians per referir-se a tot allò que és australià. Curiosament, un aborigen, no és aussie, és aborigen (això ja ho explicarem més endavant) i a Austràlia, a part d'aussies i aborigens hi ha: asiàtics, kiwis (els novazelandesos) i overseas. Nosaltres formem part de l'últim grup, els overseas.

Un oversea és tot immigrant que prové de l'altra banda del mar, de manera que un anglès, un americà o un espanyol, són overseas. Però un xino, no, el xino igual que un japonès o un cambodgià, és asiàtic i punt. A Espanya som menys selectius: aquell amb ulls clucs és xino (no asiàtic), els àrabs són tots moros i els més morenos no són d'enlloc, són negres. El nostre criteri diguem que és inclús més ignorant i racista... En fi, pasapalabra, pasalakabra.

Quan coneixes a un australià, no triga en deixar-te clar quins són els seus origens. Els Ozys se senten orgullosos del seus avantpassats europeus, majoritàriament britànics, italians, de l'Ex-Yugoslàvia i, curiosament, portuguesos (dic curiosament perque mai no m'hagués pensat que hi haurien portuguesos a Austràlia, doncs si, n'hi ha i molts). Els de sang britànica no els fa ni un xic de gràcia que es faci broma sobre el seu passat convicte. Austràlia va ser un país utilitzat per Gran Bretanya com a presó, i així va començar la seva història.

Nosaltres no ens acabem de fer a la idea com de gran és el país a on vivim. Per fer-vos una idea, de casa nostra a la Opera de Sydney, hi ha uns 4.000Km, una mica més lluny que Espanya de Suècia... Això i tenint en compte que aquí hi ha més cangurs que habitants (50 milions de saltimbanquis vs 20 milions de pocasoltes, nosaltres inclosos) fa que aquest encara sigui un país per explorar. Diguem que a part dels nuclis urbans de les costes, no hi ha res més, bé si que hi ha, hi ha matolls o "bush", com ells ho anomenen. El bush, sovint anomenat Outback, és el territory per descobrir.

De Sydney a Perth hi ha dues hores de diferència (i a Adelaida, al sud, una hora i mitja... Són ben originals ells...). El vol Perth-Sydeney dura unes 3 hores i mitja, de manera que no és d'extranyar doncs que molta, moltíssima gent de Queensland o Victoria no hagi estat mai a Western Australia. Ja hem sentit comentar per més d'un/a que quan es jubili, viatjarà per Australià. De ben segur que no se l'acabarà...

Thursday, February 21, 2008

G'day!

Benvolguts tafaners,

Aqui teniu el nou blogg sobre la nostra vida immigrant a Australia. Despres d'algun que altre problema tecnic i tenint en compte que la mandra ens va guanyar en el nostre blogg anterior, prometem escriure sovint per mantenir-vos informats de les nostres aventures i desventures a Down Under.

S'accepten critiques instructives i destructives, opinions, insults i paraulotes... Qualsevol comentari ens fara sentir que no estem sols.

Cheers,

Cris+Uri=Jattebra