La pintura en pols amb curat per UV es el pilar de la nostra feina. Diguem que el 80% del que fem esta relacionat amb l’ultraviolat. Doncs be, podria dir que he treballat a diari amb llum UV durant els ultims 18 mesos. Mai no vaig tenir cap accident relacionat amb aquest tipus de radiacio fins ahir.
En Mike i jo ja fa uns dies que som a Gothenburg fent unes proves industrials amb UV. L’empresa a on fem les proves han introduit un nou tipus de llum UV amb lampares de Gal.li. Despres de treballar tot el Dissabte fent proves (si,si, enlloc d’aprofitar el solet de Suecia, a currar!), a mitja tarda vaig notar una molestia a l’ull dret, com si m’hi hagues entrat alguna cosa. Em vaig rentar la cara amb un rentaulls i m’hi vaig posar gotes, pero el malestar va continuar.
Vam anar a sopar amb els suecs de l’empresa en questio, i despres vaig sortir amb l’Anton (un suec que va viure i treballar amb nosaltres a Australia) a fer un es cerveses i posar-nos al dia de les nostres vides. Vaig tornar a l’hotel i em vaig posar a dormir. En Mike ja dormia.
Al cap de dues hores, em vaig llevar amb un mal indescriptible. Unes punxades als dos ulls brutals. Era com tenir un munt de sorra als ulls i alhora notar com si em punxessin amb unes agulles. Totalment inhuma. Lo pitjor de tot va ser obrir la llum i veure-ho tot completament borros. Boira espessa.
En Mike es va despertar i va sentir el mateix. Jo agonitzava del mal i ell no parava de preguntar-se que ens passava. Ens vam vestir i vam anar a recepcio per demanar una ambulancia. La noia de recepcio no entenia que cony els hi passava a dos paios a les tres del mati, amb els ulls vermells i desorbitats parlant sobre cremades amb llum ultraviolada.
En dos minuts va apareixer un taxi i ens va portar a urgencies. Jo no podia estar-me quiet a la sala d’espera, renegava i brincava com una bestia ferida a pota coixa #@*#%!!!
Finalment va apareixer un metge, ens va estirar en dues camilles, ens va donar dos calmants i unes gotes que ens van sentar a gloria. Tanta gloria que el jefe va i se m’adorm, el poca vergonya!!! Roncava i tot! Pero l’efecte nomes va durar 10 minuts. Va tornar l’agonia i va perdre la son. Ens van dir que poc podien fer, lo unic era esperar a que els calmants fessin efecte i posar-nos una pomada. Sens dubte, eren cremades d’UV, similars a les que pot tenir un soldador si no utilitza la pantalla protectora. L’infermera ens va posar dues gotes extres de la gloria, i jo li vaig demanar el pot directament. La noia s’hi va negar perque no et poden posar mes de quatre gotes (mala sort!). Vam tornar a l’hotel i em va costar molt i molt adormir-me. Seguia raviant, pero finalment em vaig adormir.
Aquest mati hem hagut d’anar a un especialista i ens ha dit que en un parell de dies maxim, tornarem a la normalitat. Mentrestant, hem de portar tot el dia ulleres de sol. Ens havieu d’haver vist esmorzant a l’hotel a les 9 del mati amb ulleres de sol! Semblavem dos fiesteros sortint d’un After. Encara ara les porto posades (jejeje)… Tela marinera…
El problema va ser que vam estar exposats a llum UV sense adonar-nos. El nou sistema funciona amb una reflexio a 360 graus i encara que la llum no es veu, hi es, us ho aseguro. Dema treballarem com si estiguessim en una planta nuclear!
Em sembla que mai no he sentit a la meva vida un mal tan intens, i el fet de gairebe no veure-hi, crea una situacio de panic molt paranoica. En fi, es aigua passada, estem be i portem forsa be el tema de la vestimenta a lo Blues Brothers. Salut!
En Mike i jo ja fa uns dies que som a Gothenburg fent unes proves industrials amb UV. L’empresa a on fem les proves han introduit un nou tipus de llum UV amb lampares de Gal.li. Despres de treballar tot el Dissabte fent proves (si,si, enlloc d’aprofitar el solet de Suecia, a currar!), a mitja tarda vaig notar una molestia a l’ull dret, com si m’hi hagues entrat alguna cosa. Em vaig rentar la cara amb un rentaulls i m’hi vaig posar gotes, pero el malestar va continuar.
Vam anar a sopar amb els suecs de l’empresa en questio, i despres vaig sortir amb l’Anton (un suec que va viure i treballar amb nosaltres a Australia) a fer un es cerveses i posar-nos al dia de les nostres vides. Vaig tornar a l’hotel i em vaig posar a dormir. En Mike ja dormia.
Al cap de dues hores, em vaig llevar amb un mal indescriptible. Unes punxades als dos ulls brutals. Era com tenir un munt de sorra als ulls i alhora notar com si em punxessin amb unes agulles. Totalment inhuma. Lo pitjor de tot va ser obrir la llum i veure-ho tot completament borros. Boira espessa.
En Mike es va despertar i va sentir el mateix. Jo agonitzava del mal i ell no parava de preguntar-se que ens passava. Ens vam vestir i vam anar a recepcio per demanar una ambulancia. La noia de recepcio no entenia que cony els hi passava a dos paios a les tres del mati, amb els ulls vermells i desorbitats parlant sobre cremades amb llum ultraviolada.
En dos minuts va apareixer un taxi i ens va portar a urgencies. Jo no podia estar-me quiet a la sala d’espera, renegava i brincava com una bestia ferida a pota coixa #@*#%!!!
Finalment va apareixer un metge, ens va estirar en dues camilles, ens va donar dos calmants i unes gotes que ens van sentar a gloria. Tanta gloria que el jefe va i se m’adorm, el poca vergonya!!! Roncava i tot! Pero l’efecte nomes va durar 10 minuts. Va tornar l’agonia i va perdre la son. Ens van dir que poc podien fer, lo unic era esperar a que els calmants fessin efecte i posar-nos una pomada. Sens dubte, eren cremades d’UV, similars a les que pot tenir un soldador si no utilitza la pantalla protectora. L’infermera ens va posar dues gotes extres de la gloria, i jo li vaig demanar el pot directament. La noia s’hi va negar perque no et poden posar mes de quatre gotes (mala sort!). Vam tornar a l’hotel i em va costar molt i molt adormir-me. Seguia raviant, pero finalment em vaig adormir.
Aquest mati hem hagut d’anar a un especialista i ens ha dit que en un parell de dies maxim, tornarem a la normalitat. Mentrestant, hem de portar tot el dia ulleres de sol. Ens havieu d’haver vist esmorzant a l’hotel a les 9 del mati amb ulleres de sol! Semblavem dos fiesteros sortint d’un After. Encara ara les porto posades (jejeje)… Tela marinera…
El problema va ser que vam estar exposats a llum UV sense adonar-nos. El nou sistema funciona amb una reflexio a 360 graus i encara que la llum no es veu, hi es, us ho aseguro. Dema treballarem com si estiguessim en una planta nuclear!
Em sembla que mai no he sentit a la meva vida un mal tan intens, i el fet de gairebe no veure-hi, crea una situacio de panic molt paranoica. En fi, es aigua passada, estem be i portem forsa be el tema de la vestimenta a lo Blues Brothers. Salut!
PD. Vaya rollo que us he deixat anar…
5 comments:
Nene!!! Jolines quin susto... ara ja estic mes tranquil.la veient que estas millor i et recuperaras. muaaaaaa
Pero que fort! Cuideu-vos molt!! quin perill aquests raigs UV, aneu amb molt de compte a partir d+ara. Es extrany que ningu us advestis abans! Com treballaven els de Goteborg? sense proteccio?
petons
Si ja ho diuen que els UV "los carga el diablo"... en fi, sort que només ha estat un susto fort... sempre pots pensar que si haguessis estat treballant a freqüències més altes, com els raigs X o els gamma la broma hauria estat moooooolt pitjor... qui no es conforma és perque no vol :P
Salut i gotes!
ostres! que mal, kin ensurt!
esk el treball porta riscos. n ia cap paiu d prevencó d riscos laborals com el pare austaralia? jajaj
pos res, a recuperarvos i k vagi molt bé.
no avia comentat fins ara perque avia perdut la contrasenya. jajaj po ja esta solucionat.
records desde =lada!
Anda qué no...
Què llepafils que sou ara que us heu fet gent de món... jejejeje
Quin yuyu, no?? A més, amb lo que emprenya tenir elefants als ulls, no em vull ni imaginar com deu ser churruscar-se'ls...
Records de les Barcelones on el sol s'ha declarat en vaga permanent i per sempre més...
.Marion.
Post a Comment