L'altre dia va ser l'ultim dia de feina a Goteborg. La gran sorpresa en arribar a l'empresa, a on fem les proves industrials, va ser la presencia d'una bandera familiar. Doncs si, senyores i senyors, els tres pals lluien tres banderes: la sueca, l'australiana i la del Imperio. Va ser un xoc, ho reconec, pero em va fer il.lusio, tambe ho he de reconeixer. Diguem que un dels amos de l'empresa, seguint la seva tradicio i amb tota la bona intencio, va fer lluir la bandera local i la dels dos visitants. L'espanyola era nova de trinca, en el meu honor...
El bon home, em va saludar com cada mati i em va preguntar que em semblava. Jo li vaig dir que li aconseguiria la bandera adecuada per a les meves visites. L'home es va preocupar i jo em vaig arrepentir de les meves paraules...
Ja fa temps que hi dono voltes sobre el tema, pero no va ser fins l'altre dia que vaig arribar a una conclusio definitiva, i m'explicare a continuacio:
Avui, afortunadament, ha estat l'ultim sopar abans de tornar a casa amb la Cristina. Estic cansat i vull tornar. Han estat mes de 5000Km de carretera, gairebe 3 setmanes d'hotels, 6 avions diferents (i encara em queden 21 hores de vol...), sovint mes de 10 hores de feina diaries (el record el tenim en 15hores!!!). Ja s'acaba i dema em trobare amb el Javi (el germa de la Cristina) i els seus colegues a l'aeroport de Frankfurt i volarem junts cap a Perth! Pura coincidencia!
En fi, ploreres a part (s'admeten condols!), avui li he dit al jefe que volia sopar en un Spanish restaurant, i punt. Estic cansat d'italians, de menjars amb salses, carns rebossades i amanides sense oli! Pos eso, hem anat al Don Pedro's, un tapas bar en el poblet a on estem, Bad Oeynhausen. Mai no havia estat ni mai no havia sentit la necessitat d'anar a un restaurant espanyol estant a l'extranger, pero avui ho he volgut fer. No m'esperava res de l'altre mon, pero m'ha sorpres. La decoracio era la classica casposa amb els cartells de las "corridas", les botes de vi i les sevillanes dels anys seixanta. Pero llavors ha sonat en Kiko Veneno i el seu Mercedes blanco, han portat les braves, la chistorra i la fritanga de turno. Tot allo, amb el partit de futbol (Turquia-Suissa), la farum del tabac que ja no suporto i els pernils penjats del sostre m'han transportat de pet a la Espanya profunda. I per un moment, m'hi he sentit be, pero tot seguit m'he sentit trist. Ja fa 6 mesos que no trepitgem la nostra terra i aixo es nota. No he pogut fer una visita relampago a BCN, pero millor aixi, el dia que la faci, la fare amb la Cristina i no sera relampago.
El pocasolta del Mike s'ha atrevit a insultar el formatge Manxec que ens han servit. La ignorancia d'herencia britanica l'ha fet comparar-lo amb el Cheddar. Es clar per ell: no es Philadelphia, no es Mozzarella, no es Parmesa... Per collons ha de ser Cheddar! Es la unica varietat que els queda... Llavors he sentit que aquell bar reple de decoracio de l'Espanya profunda, ha estat l'indret que mes proper m'ha fet sentir de casa (vull dir, de casa dels pares, jeje) des que vam marxar al Desembre.
No m'hi puc negar: si a les autopistes alemanyes em sento mes proper quan veig un trailer de Murcia carregat de fruita que a un camio de Perpinya, si me n'alegro de que Espanya apallissi a Russia en el futbol, si en una botiga veig un CD de l'Enric Esglesies i ni m'hi fixo que hi n'hi ha un dels Bon Jovi, si veig primer les olives la espanyola abans que les Podravka croates, es per alguna cosa.
Si el proper cop que torno a Goteborg no tinc la senyera amb mi, tampoc no m'importara veure l'altra. Resumint: soc pixapi, Catala, Espanyol, Europeu i com he sentit dir a algun progre sobrat, ciutada del mon. Pos si, i vos?
9 comments:
Es estrany, pero quan mes espanyola em sento es quan estic a l'estranger, i en canvi mes catalana quan estic a casa (Igualada-Barna)...no m'agradan els nacionalismes i soc totalment bil.lingue, i que?!
Cristina
Nens aquest és el sindrome de l'emigrants. A mi em passa el mateix a Catalunya no vull saber-ne res de ser española, perque allà sóc catalana i prou, a fora d sóc evidentment catalana, pero no renego de l'herencia "casposa y folclorica" de ser una mediterrania del sud d'europa completament iberica. I quan coneixo altres residents aqui que venen de les Espanyes doncs hi ha total connexio, que voleu que us digui. Es així, són molts anys d'estar units, per be o per mal! I moltes coses en comu. Pero per quan sigui possible : INDEPENDENCIA com a kosovo!!!!
Eps canalla, que us está passant? esteu perdent el seny i la rauxa!
Si seguiu així haureu de renombrar el vostre blog "BotiflersOverseas"
Tranquilos chicos que aunque en lengua española sea, os seguiremos queriendo
Hector Tillas Pañola
Doncs nosaltres ens entestem encara a no acceptar la "espanyolitat" ni dins ni fora de casa. Ara pugem carregats de coses d'aquí. inclòs un fuet que vaig poder arreplegar en una lluita a ganivet amb una iaia dins l'area de Guissona (la vaga de transportistes ha fet estralls en els comerços.. hehehe). Llibres per regalar de "catalonia" i/o Barcelona....
Suposo que als USA la cosa ja canviarà, perquè si aquella gent em col.loca Espanya a sota de Mèxic, que collons els he d'explicar d'una autonomia... en fi.... Visca la Terra!
Salut!
P.D. prefereixo el nom de Aitor Tillas de Patata.
Albert!!En materia gastronòmica... se m'en fot lo catala o lo espanyol, lo gallec o lo andalús, Totes especialitats estan bonissimes, el jabugo, el pa amb tomaquet, el pescaito frito o el pulpo a feira. Tot es taaaaaaaaaaaaaaan bo comparat amb lo suec, sobretot quan s'enyora!
Totalment d'acord Teresa. Quan tenim gent a casa (aquí o allà) acostumo a fer el meu super-gazpacho (copyright 2008, Còdol AB) que a tothom encanta. La truita de patata, les migues, empanadilles... tot boníssim! però el que també s'ha de fer és promocionar el de casa i explicar als convidats que la paella és originària de tal lloc, que els callos venen d'allà el mig... que si no acaben posant-me un capote a les mans i demanant que els faci un pase de muletas..
Salut !!!
Si si és veritat jo sempre ho faig!! Quan he fet pa ambtomaquet als meus alumnes els explico que es de Catalunya pero que a altres llocs de les Espanyes encara que no sigui típic "saben" què és.
Completament d'acord.
Amb simplement un mes a New York, en alguns moments em va passar el mateix... jejeje
.Mariona.
hmmmm doncs jo no ho tinc tan clar tot plegat. Aquí a Catalunya no deixo de ser un independentista descafeinat en comparació amb altres i defenso coses de la cultura espanyola més que no pas a fora.
Ara, quan he estat a l'estranger i m'he ajuntat amb grups d'espanyols he sentit que realment hi ha una diferència substancial i que les nostres cultures són diferents.
i què voleu que us digui, en ocasions he preferit callar i no revel·lar la identitat del meu passaport abans de participar en bacanals del imperio (aka celebracions de partits de la selecció, victòries del fernando alonso, bodes d'infantes i companyia)
Em podré sentir espanyol en alguns aspectes, però em costarà reconèixer la rojigualda com a meva. M'emocionaré amb el Machado i les Coplas a la Muerte de mi Padre del Manrique, els paisatges de castella i fins i tot amb la paella valenciana, però difícilment podré dir "sóc espanyol" i sentir-ho de debò.
viure a l'estranger és complicat i perillós... imagina't que a mi em va acabar agradant el reggetón ;-)
Post a Comment