El Dissabte a la tarda vam anar a una botiga d´aquestes de Gourmet del centre de Fremantle a comprar entre altres coses, pebre en gra a granel.Doncs bé, un cop a la botiga, hi havia un personatge inflant-se a ametlles, nous i tot allò que hi havia a granel i de fàcil accés. Per cada fruit sec que menjava, feia un comentari en castellà de lo bo que estava. Em va semblar que es dirigia a mi i jo li vaig contestar un "si, si, són bien ricas..." (i més quan són gratis). En fi, el payo era chilè i estava de vacances amb la seva dona i els seus néts.
Es va quedar sorprès de la meva resposta i tot seguit em va preguntar d´on era. "Oh!, son ustedes de la madre patria!". Ja hi som! Quan comencen així ja sé per on anirà la conversa. Exterminació del poble llatinoamericà per part dels espanyols. El tema ja em cansa i no és que no tinguin raó, sinó al contrari, però és que sempre estan amb el mateix i nosaltres no en tenim cap culpa. El proper cop saltaré a la defensiva i els deixaré anar el següent raonament que em va explicar un colega i que crec que deixarà ben clara la situació:
1.- Suposat excolonitzador: "Perdone, cual es su apellido?"
2.- Colonitzat: "Mi nombre es Juan Ramon Gómez Galindo"
3.- Suposat excolonitzador: "Caramba! Parece que tiene apellidos españoles".
4.- Colonitzat: "Asi es... De padre y de madre"
5.- Suposat excolonitzador: " Vaya por donde... Creo que sus antepasados fueron los que viajaron de España a Sud América y lo míos fueron los que se quedaron en la madre patria"
O m´inflen la cara o desapareixen a l´instant.
7 comments:
Doncs està molt ben pensat!
En la meva experiència aquesta tècnica te un raonament impecable. Però no funciona. Si més no amb els peruans, sempre que els deia això ho obviaven i feien "oidos sordos". D'alguna manera els meus avantpassats son els que van tallar el cap a Atahualpa i companyia, curiosament jeje
El tòpic i la conya són molt més efectius (i sobretot menys inculpatoris) que la reflexió. Sobretot quan per exemple a Perú els natius continuen sent els més pobres i explotats i els que reben el pitjor tracte.
quan ho facis ens dius... s'admeten apostes!
A mi encara no m'han saltat amb això de la madre patria, però quan passi (que passarà) els diré que el meu pare és Polac (mentida), que ma mare és Suïssa (doble mentida), i que jo vaig neixer a "la madre patria" per un retard d'Ibèria a Barajas... no suportaria una conversa de retrets...
Salut !!
Home, la veritat es que jo a una tenda de "delicatessen" hi hagués anat a buscar una altra cosa i no pas pebre negre a granel...ja ja ja
Uns vinets del Priorat, unes secallones de Vic, unes tortes del cassar..., clar que aixo hauria de ser una tenda delicatessen de debó, i no se jo si per les antipodes se'n troben d'aquestes... bé després d'obrir-vos la gana (aqui ja és l'hora de sopar), rebeu
una forta abraçada, que no doni senyals de vida no vol dir que no pensi en vosaltres. Au.
George, gracies per ensenyar la poteta, sabem que hi ha una colla d'espies del blog que no us doneu a coneixer. No tingueu vergonya punyeteros!!! Per cert, no tots els pebres son iguals. Estem parlant d'un pebre amb aromaticitat extraordinaria!!!Jejeje I ja de pas, la secallona, el vinet i el formatge estem esperant a que ens ho enviis.
Wallace, no discutirem amb tot un professional del mundo latino.
Carlos, un altre espia que s'ha donat a coneixer!!!
Albert, estic segur que a Cal ianki t'hi trobaras algun cop en la mateixa situacio.
Salut!
Buenísimo el razonamiento!! Además de muy útil en determinadas situaciones!!
Echaré mano del mismo cuando me haga falta!!
Post a Comment