Sunday, April 20, 2008

Veredicte

Si no fos perque el cabron del gallifante ens va obrir la nevera, es va emportar els nostres petits fruits i es va esfumar per la terrassa, el gallifa estaria, a dia d'avui, regocitant en terres d'Östergötland.

Felicitats Albert, es tracta d'un Kiwi Berry. Creiem que en breu (si ja no hi son) es trobaran a la nostra estimada Boqueria.

Hem trigat tant en dir-ho perque voliem fer una foto del Kiwi berry obert per la meitat (no ho vam fer en el seu moment) i no n'hem trobat mes al super desde llavors.

Salut i gracies per participar!

Thursday, April 10, 2008

Espanish Fut

Alguns de vosaltres ja ens haureu sentit dir que el menjar per aquestes latituds no esta gens malament. Diguem que el sibaritisme esta a l´ordre del dia, diria que és un hobbie aussie generalitzat. El problema es que l´aussie, a part de sibarita, te un toque ianqui que el fa ser poc selectiu, i diria que tot sovint, marrano. En resum, s´ho jalen tot: menjar rapid, lent, calent, fred, del dret i del revés. En aquest sentit, crec que es diferencien del seu passat britanic més tiquismiquis.

Un bon exemple és el sopar que vam fer a casa amb jefes, col.legues i “allegados”. El plat estrella era… Pulpo a feira!!! Aigua bullint amb sal, un minut d´escaldada previa del pop “apaleao”, minut de repos en sec, escaldada de nou (bis x 6 cops com mana la tradicio… O almenys la tradicio del paio de la recepta d´internet, jeje).

Un cop finalitzat el ritual, es deixa tot a xop-xop durant mitja hora amb unes patates pelades. Colem tot el percal i ho tallem a rodanxes. Oli d´oliva (ara és italià, però n´hem tingut d´Spanish!), sal Maldon i el toc de gracia: Pimenton Los Novios. Gran troballa Made in Murcia de la botiga gourmet del centre (si, si, George, pimenton a una botiga gourmet!). La llauneta es trobava just al costat del hummus, tahina i demes mogudes àrabs (per si algu dubta que siguem moros).

El pop era un animal decapitat (per alguna extranya raó, els venen sense cap! Quin sacrilegi...) d´un kilet i mig comprat a una re-botiga/semi-rebost d´uns italians d´aprop de casa. La dona ja ens coneix i ens dedica unes paraules en italià per allò de la morriña llatina.

En fi, pensàvem que el plat no triomfaria, però va ser tot un èxit. La sangria, el pop, els musclos i les omnipresents truites de patates van fer deleitar el public aussie. La nostra mare adoptiva, la dels plàtans, es va endur un tupper amb una miqueta de pop (de les dues versions que vam fer, ella volia l´spicy, la picant).

Per postres, vam copiar la recepta catalanosvenska de Linköping i vam fer mató. Va quedar… Jattebra!!! A partir d´ara, s´ha acabat comprar-lo a Montserrat (entre altres coses, perquè queda un pèl lluny…)

Després d´un ball salsero amenitzat per la Cris, la nostra Denise, la seva sangria i el seu pop van marxar més contents que un gínjol.

PD. Boníssima la foto de la llauna de pimentón, rollo Underground… Podrien ser els meus pares quan es van casar… jejeje

Saturday, April 5, 2008

La madre Patria

El Dissabte a la tarda vam anar a una botiga d´aquestes de Gourmet del centre de Fremantle a comprar entre altres coses, pebre en gra a granel.

Doncs bé, un cop a la botiga, hi havia un personatge inflant-se a ametlles, nous i tot allò que hi havia a granel i de fàcil accés. Per cada fruit sec que menjava, feia un comentari en castellà de lo bo que estava. Em va semblar que es dirigia a mi i jo li vaig contestar un "si, si, són bien ricas..." (i més quan són gratis). En fi, el payo era chilè i estava de vacances amb la seva dona i els seus néts.

Es va quedar sorprès de la meva resposta i tot seguit em va preguntar d´on era. "Oh!, son ustedes de la madre patria!". Ja hi som! Quan comencen així ja sé per on anirà la conversa. Exterminació del poble llatinoamericà per part dels espanyols. El tema ja em cansa i no és que no tinguin raó, sinó al contrari, però és que sempre estan amb el mateix i nosaltres no en tenim cap culpa. El proper cop saltaré a la defensiva i els deixaré anar el següent raonament que em va explicar un colega i que crec que deixarà ben clara la situació:

1.- Suposat excolonitzador: "Perdone, cual es su apellido?"
2.- Colonitzat: "Mi nombre es Juan Ramon Gómez Galindo"
3.- Suposat excolonitzador: "Caramba! Parece que tiene apellidos españoles".
4.- Colonitzat: "Asi es... De padre y de madre"
5.- Suposat excolonitzador: " Vaya por donde... Creo que sus antepasados fueron los que viajaron de España a Sud América y lo míos fueron los que se quedaron en la madre patria"

O m´inflen la cara o desapareixen a l´instant.